Arxiu mensual: setembre de 2014

Festa del Grafisme 2014

Typortbou7

En el taller Typortbou7 no he volgut fer un tractat de com escriure perfectament un albafet d’altres èpoques, com una uncial romana, una cooperplate o una gòtica. Penso que el terme cal·ligrafia és molt mes que això, es realitzar una lletra, un alfabet del nostre segle, espontani, gestual… simplement actual, el que ens surti en aquell moment. D’aquesta forma, cadascú trobarà la lletra que surt de les seves mans. Jo personalment, si per una feina tinc d’escriure amb una gòtica, haig de mirar un llibre tot l’alfabet gòtic i practicar una mica per aconseguir el resultat desitjat, ja que de memòria no la he treballant tant com per recordar tots els seus traços i la orientació que s’ha de seguir.

Pel taller del dissabte dia 20 de setembre volia editar un llibret, on intentar deixar escrits els coneixements, descobriments i experiències adquirides aquests darrers anys, quan vaig descobrir que una simple canya de riu es podia preparar per a fer cal·ligrafia o dibuixos o el que volguem.

Crec que enlloc de deixar-ho per escrit en un llibret, és millor penjar-ho al meu blog per que se’n faci difusió i que no només les persones que vinguin aquest any a Portbou ho tinguin.

Amb el temps he comprat a diferents botigues de belles arts i a diferents països càlams (canyes) i realment per l’experiència, us puc afirmar que com les que nosaltres fabricarem al Typortbou 7, no en trobarem cap que escrigui millor, perquè? doncs ara per ara no ho sé, però les que fabrico jo son mes suaus, menys aspres amb el paper, i la tinta surt d’una forma fluida i dolça. A la primera, a vosaltres us pot sortir be la fabricació.

COM TALLAR LA CANYA.

Al començament d’aquest blog vaig deixar dibuixats els passos principals per la realització de la canya. Quina part de la canya és la millor per treballar (no massa prop dels nusos), com preparar la punta i la seva orientació i com preparar un dipòsit casolà, ja que d’aquesta forma cada cop que sucarem la canya podrem estar mes estona escrivint sense tenir que tornar a sucar-la cada cop que fem una part de la lletra i així poder escriure, segons la canya, paraules o fins i tot frases senceres.

Canyes-esquema

LA TINTA.

La millor tinta per escriure amb la canya és la tinta xinesa (sumi). En els orígens la tinta, que estava composada de pols de carbó vegetal compactat amb un aglutinant. Aquestes barretes de tinta fregant-les en un tinter/pedra i depenent de la quantitat d’aigua posada, aconseguíem més intensitat o menys.

Actualment hi han a botigues de manualitats i belles arts unes ampolles de tinta de diferents capacitats, que al tenir una gran intensitat, podem afegir una mica d’aigua destil·lada per tenir-ne mes sense que perdi la seva intensitat (jo per exemple amb una ampolla de 250 ml de tinta puc arribar a afegir 100 ml d’aigua sense que perdi el seu color inicial).

Altres tintes que podem utilitzar son les de ploma estilogràfica (aquestes van molt bé) i les Windsor & Newton, però aquestes son molt denses i caldria diluir una miqueta.

El gouache, la tempera també es poden utilitzar però caldrà diluir-les bastant ja que son molt denses.

L’Aquarel·la també va bé per a utilitzar amb la canya.

Cada com que acabem una sessió s’hauria de netejar la canya amb una mica d’aigua tèbia, ja que la tinta xinesa per si mateixa deixa moltes restes i incrustacions i podríem fer que la canya deixés d’escriure bé.

EL PAPER.

Al començament de l’escriptura els àrabs utilitzaren el papir o el pergamí (que els venia de la tradició egípcia), però quan van descobrir el paper dels xinesos el van començar a fabricar en grans quantitats.

Hi han infinitats de papers de molt bona qualitat al mercat (els d’aquarel·la, de dibuix tècnic i d’altres). També segons la feina que anem a fer en podem utilitzar un o altre (i més si la feina que farem s’ha d’entregar o regalar a un amic, client… per exemple per a fer una invitació, un punt de llibre un cartell o el que sigui). També n’hi han de verjurats o gofrats o fins i tot vegetals.

Personalment com que em passo el dia tacant paper escrivint i escrivint utilitzo paquets de folis normals per impressora de 100 grams., si poden ser una mica estucats, però només una mica, millor.

PAUTA/RETÍCULA.

És la mida de lletra que hauríem de realitzar segons el gruix que ha sortit de la punta de la canya segons l’haguem construït. La zona central esta feta per 5 quadradets realitzats amb la canya. Les ascendents i descendents seran 5 quadradets més per dalt i 5 per baix dels primers quadradets de la zona central. Aquesta hauria de ser la retícula. Però no hem vingut a Portbou a ser puristes i formals.

DUCTUS.

És la orientació amb la que s’hauria de treballar segons la part de la lletra que anem a construir

ANOTACIONS.

De les canyes diria que, tot el que expliqui als qui vinguin al taller de la Festa del Grafisme de Portbou aquest 2014, alhora de fer i treballar amb cada canya que cadascú es construeixi, veurà grans diferències entre cada canya que fabriqui, ja que depenent del gruix, el tipus, la distància entre nusos, que si la talles verda i l’asseques o l’agafes seca, de la porositat dels capil·lars de la fusta, del que sigui….cada canya serà un mon.