Un amic em va demanar si podia fabricar un pareo de cantes per a fer un regal a una amiga i aquest va ser el pack que vaig preparar. Això m’ha engrescat a posar-ne a la venda aquí, al meu blog, per si algú també en pot voler.
Manquen uns dies per posar els productes de KinaCanya a la venda. En aquest blog trobareu la secció on posarem a la venda les canyes que fabriquem sota comanda. Evidentment el producte estrella serà la ploma de canya. Però es podrà demanar el gruix del mànec i el gruix de la punta de la ploma. També tinta xinesa i algun altre producte casolà. Si en compreu una, no en voldreu provar d’altres. Aquesta està feta completament a mà i amb molt d’amor. En un embolcall preparat amb molta cura i un manual d’instruccions per saber com està feta i com netejar-la, i un exemple de cal·ligrafia feta amb elles.
Molt aviat productes de KinaCanya!!
Un amigo me pidió si le podía fabricar un par de cañas para hacer un regalo a una amiga y éste fue el pack que preparé. Esto me ha animado a poner a la venta aquí, en mi blog, por si alguien también puede querer.
Faltan unos días para poner los productos de KinaCanya a la venta. En este blog encontrarás la sección donde pondremos a la venta las cañas que fabricamos bajo pedido. Evidentemente el producto estrella será la pluma de caña. Pero se podrá pedir el grosor del mango y el espesor de la punta de la pluma. También tinta china y algún otro producto casero. Si compras una, no querrás probar otras. Está hecha completamente a mano y con mucho amor. En una envoltura preparada con mucho cuidado y un manual de instrucciones para saber cómo está hecha y cómo limpiarla, y un ejemplo de caligrafía hecha con ellas.
En el taller Typortbou7 no he volgut fer un tractat de com escriure perfectament un albafet d’altres èpoques, com una uncial romana, una cooperplate o una gòtica. Penso que el terme cal·ligrafia és molt mes que això, es realitzar una lletra, un alfabet del nostre segle, espontani, gestual… simplement actual, el que ens surti en aquell moment. D’aquesta forma, cadascú trobarà la lletra que surt de les seves mans. Jo personalment, si per una feina tinc d’escriure amb una gòtica, haig de mirar un llibre tot l’alfabet gòtic i practicar una mica per aconseguir el resultat desitjat, ja que de memòria no la he treballant tant com per recordar tots els seus traços i la orientació que s’ha de seguir.
Pel taller del dissabte dia 20 de setembre volia editar un llibret, on intentar deixar escrits els coneixements, descobriments i experiències adquirides aquests darrers anys, quan vaig descobrir que una simple canya de riu es podia preparar per a fer cal·ligrafia o dibuixos o el que volguem.
Crec que enlloc de deixar-ho per escrit en un llibret, és millor penjar-ho al meu blog per que se’n faci difusió i que no només les persones que vinguin aquest any a Portbou ho tinguin.
Amb el temps he comprat a diferents botigues de belles arts i a diferents països càlams (canyes) i realment per l’experiència, us puc afirmar que com les que nosaltres fabricarem al Typortbou 7, no en trobarem cap que escrigui millor, perquè? doncs ara per ara no ho sé, però les que fabrico jo son mes suaus, menys aspres amb el paper, i la tinta surt d’una forma fluida i dolça. A la primera, a vosaltres us pot sortir be la fabricació.
COM TALLAR LA CANYA.
Al començament d’aquest blog vaig deixar dibuixats els passos principals per la realització de la canya. Quina part de la canya és la millor per treballar (no massa prop dels nusos), com preparar la punta i la seva orientació i com preparar un dipòsit casolà, ja que d’aquesta forma cada cop que sucarem la canya podrem estar mes estona escrivint sense tenir que tornar a sucar-la cada cop que fem una part de la lletra i així poder escriure, segons la canya, paraules o fins i tot frases senceres.
LA TINTA.
La millor tinta per escriure amb la canya és la tinta xinesa (sumi). En els orígens la tinta, que estava composada de pols de carbó vegetal compactat amb un aglutinant. Aquestes barretes de tinta fregant-les en un tinter/pedra i depenent de la quantitat d’aigua posada, aconseguíem més intensitat o menys.
Actualment hi han a botigues de manualitats i belles arts unes ampolles de tinta de diferents capacitats, que al tenir una gran intensitat, podem afegir una mica d’aigua destil·lada per tenir-ne mes sense que perdi la seva intensitat (jo per exemple amb una ampolla de 250 ml de tinta puc arribar a afegir 100 ml d’aigua sense que perdi el seu color inicial).
Altres tintes que podem utilitzar son les de ploma estilogràfica (aquestes van molt bé) i les Windsor & Newton, però aquestes son molt denses i caldria diluir una miqueta.
El gouache, la tempera també es poden utilitzar però caldrà diluir-les bastant ja que son molt denses.
L’Aquarel·la també va bé per a utilitzar amb la canya.
Cada com que acabem una sessió s’hauria de netejar la canya amb una mica d’aigua tèbia, ja que la tinta xinesa per si mateixa deixa moltes restes i incrustacions i podríem fer que la canya deixés d’escriure bé.
EL PAPER.
Al començament de l’escriptura els àrabs utilitzaren el papir o el pergamí (que els venia de la tradició egípcia), però quan van descobrir el paper dels xinesos el van començar a fabricar en grans quantitats.
Hi han infinitats de papers de molt bona qualitat al mercat (els d’aquarel·la, de dibuix tècnic i d’altres). També segons la feina que anem a fer en podem utilitzar un o altre (i més si la feina que farem s’ha d’entregar o regalar a un amic, client… per exemple per a fer una invitació, un punt de llibre un cartell o el que sigui). També n’hi han de verjurats o gofrats o fins i tot vegetals.
Personalment com que em passo el dia tacant paper escrivint i escrivint utilitzo paquets de folis normals per impressora de 100 grams., si poden ser una mica estucats, però només una mica, millor.
PAUTA/RETÍCULA.
És la mida de lletra que hauríem de realitzar segons el gruix que ha sortit de la punta de la canya segons l’haguem construït. La zona central esta feta per 5 quadradets realitzats amb la canya. Les ascendents i descendents seran 5 quadradets més per dalt i 5 per baix dels primers quadradets de la zona central. Aquesta hauria de ser la retícula. Però no hem vingut a Portbou a ser puristes i formals.
DUCTUS.
És la orientació amb la que s’hauria de treballar segons la part de la lletra que anem a construir
ANOTACIONS.
De les canyes diria que, tot el que expliqui als qui vinguin al taller de la Festa del Grafisme de Portbou aquest 2014, alhora de fer i treballar amb cada canya que cadascú es construeixi, veurà grans diferències entre cada canya que fabriqui, ja que depenent del gruix, el tipus, la distància entre nusos, que si la talles verda i l’asseques o l’agafes seca, de la porositat dels capil·lars de la fusta, del que sigui….cada canya serà un mon.
Encara que quasi sempre les feines de cal·ligrafia les faig amb les canyes que fabrico, també utilitzo els plomins de metall amb dipòsit.
Aquí us presento els diferents gruixos que tinc de la firma Brause & Co.
La diferència que trobo respecte a les canyes és sobretot la suavitat amb què llisca el paper la canya i un altra cosa important és que els plomins s’han de netejar amb aigua ràpidament i en canvi la canya només eixugar-la amb una mica de paper de tissú ja n’hi ha prou.
Aquestes tintes Windsor & Newton són un regal de la meva amiga Susanna que viu a la Xina i que ha estat uns dies a Londres. Un regal meravellós, un color negre molt intens i brillant. La resta de color també tenen molta intensitat, el blanc i groc per suports foscos, el daurat que serveix tan per suports clars com foscos i un color avellana intens super maco. Aquest cap de setmana ja tinc feina a provar-les.
Per cert, també va trobar a la botiga que venien canyes fetes a 9 pounds, imagineu-vos a comparació, que baratetes que són les canyes que fabrico i que tinc a la venda.
Les eines per a fabricar les canyes de cal·ligrafia són molt senzilles, tisores, cúter (a ser possible tipus bisturí) que sigui fi, alumini i una navalla gran.
La navalla gran és sobretot per a tallar-les quan les trobem al camp. Si aquesta navalla té un petita serra millor ja que d’aquesta forma tallarem millor sense que la canya s’esberli.
El cúter serà per treure les pellofes dels nusos de la canya i per fer la punta i el tall central de la canya per que funcioni millor quan la mullen en la tinta.
Les tisores seran per tallar l’alumini que utilitzarem per a posar a l’interior de la canya i que ens permetrà que quan suquem la canya la tinta duri molt més estona i podem escriure paraules o frases complertes només d’una sucada.
L’alumini el podem treure d’una llauna de beguda i a més de servir per a fer-li a la canya el mini-diposit que fa que la tinta duri més al seu interior, també ens anirà bé per a fabricar un altre tipus de canya que es pot fabricar i del que parlarem més endavant.
La tinta pot ser de molts tipus. La tenim en barra com era antigament la tinta xinesa, amb aquesta el que hem de fer és posar unes gotes d’aigua destil·lada a una pedra preparada per aquesta tècnica, i anar donant voltes amb la barra, i mica en mica amb un comptagotes anar posant aigua per a crear la que necessitem i per aconseguir la foscor en el traç que vulguem. Aquesta triga una mica en assecar-se.
Després també podem utilitzar les tintes per a plomes estilogràfiques. D’aquest tipus trobarem molts colors i intensitats de negre segons el fabricant. Són molt líquides i en els seus components com que estan preparats per a no obturar les plomes, van molt bé per a utilitzar amb les canyes naturals. Aquest tipus de tinta t’asseca molt ràpid.
L’altre tipus de tinta és la xinesa preparada. Aquesta la trobarem a qualsevol botiga de belles arts i en diferents envasos. Aquesta també segons la seva intensitat, es pot diluir una mica amb aigua per que ens duri una mica més. El problema que té és que com que està preparada sobretot per a utilitzar amb plomes de cal·ligrafia de metall amb mànec de fusta no està preparada per a les canyes naturals i a mesura que anem utilitzant-la en les nostres canyes, les van endurint i fent sediments de tinta seca. De totes maneres podem netejar les nostres canyes amb una mica d’aigua calenta i assecar-les el més ràpidament. Aquesta tinta asseca molt ràpidament i la seva intensitat és optima.
Les canyes les busco o per la riera que puja a la muntanya o cap al riu, però és un vegetal que el podem trobar a qualsevol racó de la nostra geografia. N’hi han de molts tipus, encara que el millor es, si volem utilitzar-les ràpidament i que amb el pas de uns dies no es facin malbé, es agafar les seques de qualsevol gruix. Segons com tallem la punta, una gruixuda pot escriure fina i una petita i fina pot escriure gruixut.
